Resultats de la cerca frase exacta: 59

Diccionari de la llengua catalana
31. distès -esa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliure de tensió emocional, s'aplica a una situació, una relació, una actitud. Ambient distès. Les converses s'han produït en un to molt distès. La vetllada fou distesa. El seu posat, de jove, era lleugerament distès, però certament seriós.  [...]
32. enxarxar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb xarxa. Esdevenir enganxat, retingut, en una xarxa. El peixos, en enxarxar-se, trenquen el fil. Ficar-se, endinsar-se, en un afer, etc., lliurar-se, abandonar-se, a alguna cosa de què és difícil deseixir-se o alliberar-se. S'enxarxaren en un ambient de [...]
33. esfumar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estendre (un traç de llapis, una taca de color) de manera que es vagi atenuant gradualment. Anar-se atenuant, esvanint, gradualment. Les muntanyes i l'ermita s'esfumaven en un ambient rogent i polsós. Desaparèixer d'un lloc. Quan arribà la policia, els lladres s'havien esfumat. [...]
34. glaçada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de glaçar-se l'aigua dels reguerons, les basses, etc., per un refredament de l'ambient. Aquesta nit hi ha hagut glaçada. glaçada negra Glaçada en què l'aire no és prou humit per a produir gebre i té com a conseqüència la destrucció i l [...]
35. enrarir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer menys dens (un gas). Un gas, esdevenir menys dens. Deteriorar les condicions (de l'aire d'un local) fent-lo menys respirable. Com que hi havia molta gent, l'aire es va enrarir i vam haver de sortir al jardí. A la feina hi ha un ambient enrarit: ningú no parla. [...]
36. abrusar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre a l'acció del foc. L'ardor del sol, cremar (les plantes), especialment després d'una glaçada. El sol, l'ambient excessivament calent, etc., donar una sensació de cremor (a algú). La febre l'abrusa. Fa un sol que abrusa. Tenir sensació de cremor [...]
37. anacronisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Error que consisteix a suposar esdevingut un fet en una data altra que la seva, error de cronologia. Atribuir aquest fet al regnat de Pere II és un anacronisme evident. Fet, costum, etc., no propi del temps al qual es vol referir o incongruent amb el seu ambient com a propi d'una altra [...]
38. caliu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El que resta d'un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra. Coure patates al caliu. Afecció, passió, etc., extingida aparentment. Revifar el caliu de l'amistat. Ambient d'entesa i afecte entre les persones. Sort en va tenir del caliu de la [...]
39. glacial
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al glaç i a la seva acció. Abundant en glaç. Zona glacial. Propi de les zones glacials. Oceà glacial. Molt fred. Fa una temperatura glacial. En quím., que es pot congelar en dies freds a la temperatura ambient del laboratori. Àcid acètic [...]
40. termos
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell constituït essencialment per dues ampolles que van l'una dins l'altra, en el qual, havent-se fet el buit en l'espai comprès entre les dues ampolles, un cos que es posa a dins de la més interior a una temperatura superior o inferior a la de l'aire ambient conserva llarg temps [...]
Pàgines  4 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>